Ludovico Buglio
Biografia | |
---|---|
Naixement | 26 gener 1606 Mineo (Regne de Sicília) |
Mort | 7 octubre 1682 (76 anys) Pequín (Imperi Xinès) |
Sepultura | Cementiri de Zhalan |
Religió | Església Catòlica |
Activitat | |
Ocupació | missioner, matemàtic, sacerdot catòlic |
Orde religiós | Companyia de Jesús |
Ludovico Buglio (Mineo 1606 - Pequín 1682), jesuïta italià, missioner a la Xina a finals de la dinastia Ming i principis de la Qing.
Biografia
[modifica]Ludovico Buglio va néixer el 26 de gener de 1606 a Mineo, Catania. Fill de Mario, baró de Burgio, Bifara i Favorottta, i d'Antonia Gravina Isfar Corilles, filla del marqués de Francofonte.[1]
De molt jove (sis anys) va ser acollit per l'Orde de Malta, però el 20 de novembre de 1622 ve decidir entrar al noviciat de la Companyia de Jesús. Va estudiar a Palerm i a Roma i va fer de professor a Ancona i a Fermo.[1]
El 13 d'abril de 1635 amb altres missioners, entre les que hi havia Francesco Brancati i Girolamo Gravina va viatjar de Lisboa cap a Macau.[1]
A la Xina va utilitzar el nom de 利類思 Li Leisi.[2] i va obtenir el títol o grau de mandarí.[3]
Va morir el 7 d'octubre de 1682 a Pequín, amb un funerals especialment solemnes per voluntat de l'emperador Kangxi.[3]
Activitat apostòlica
[modifica]El 1636 va arribar a Macau on va estudiar xinès i a l'any següent va ser enviat a la missió de Nanjing, província de Jiangsu, al centre-est de la Xina.[4]
El 1640 fa fundar la missió de Chengdu, capítal de la província de Sichuan a la zona centre-oriental del país.[3]
Per facilitar la seva activitat apostòlica va traduir al xinès els tres llibres litúrgics de l'Església Catòlica Romana: el Missal (1670), el Breviari (1674) i el Ritual Romà (1675) i una part important de la "Summa Theologica" de Sant Tomàs d'Aquino, publicada a Pequín entre 1654 i 1657.
Per la formació dels clergues xinesos va escriure diverses obres sobre aspectes teològics i litúrgics.
Activitat literària i científica
[modifica]Buglio va tenir especial interès en la difusió a la Xina de la ciència i cultura europees i entre saltres va escriure amb Magalhães i Verbiest " Memória compendiosa sobre os lugares ocidentais” (1668) i una part de "Ornithologiae sive de avibus historiae", d'Ulisse Aldrovandi.[4]
Amb en Gabriel de Magalhães van treballar en temes de matemàtiques i astronomia i van construir dues esferes de bronze: una esfera terrestre i una esfera celeste.[4]
Buglio i Magalhães també van formar part d'un equip de jesuïtes astrònoms, amb Nicolas Smogulecki i Johann Grueber que va col·laborar en la confecció i reforma del calendari imperial que va dirigir Johann Adam Schall von Bell que aleshores era assessor de l'emperador Shunzhi i Director de l'Observatori Imperial i del Tribunal de Matemàtiques. Malgrat aquesta col·laboració posteriorment Buglio i Magalhães van tenir una confrontació amb Schall al creure que el calendari incorporava supersticions i elements astrològics.[5]
També va escriure una breu biografia del seu company en la missió, el jesuïta portuguès Gabriel de Magalhães, i diverses memòries i cartes.[2]
Hi ha un estudi sobre el retrat de Buglio que identifica elements de la vestimenta significatius de la seva posició i activitat a la Xina.[6]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Bertuccioli, Giuliano. «Buglio, Ludovico» (en italià). Dizionario Biografico degli italiani- Volume 15, 1972. [Consulta: octubre 2018].
- ↑ 2,0 2,1 Toro, Silvia. «Ludovico Buglio. Un gesuita missionario nella Cina del XVII secolo» (en italià), 23-03-2013. [Consulta: octubre 2018].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Deherge S.J., Joseph «Répertoire des jésuites de Chine de 1552 à 1800» (en francès). Bibliotheca Instituti Historici S.J. [Roma], 1973.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Buglio, Ludovico» (en portuguès). Cátedra de Estudos Sefarditas. [Consulta: octubre 2018].
- ↑ Udías Vallina SJ, Agustín. «Jesuitas astronomos en Beijing:1601-1805» (en castellà). Theologica Xaveriana, 1992. Arxivat de l'original el 2016-03-24. [Consulta: octubre 2018].
- ↑ Scuderi, Giuseppe «Il retratto di Ludovico Buglio nel "Famedio dei Siciliani Illustri" della Biblioteca comunale "Leonardo Sciascia" di Palermo: storia e analisi». Intorcettiana, 2023, pàg. 10. ISSN: 2612-713X.